Ens agradaria compartir amb vosaltres l’article d’opinió publicat al diari Social.cat, titulat: “Intel·ligència artificial al tercer sector: una reflexió necessària“, que reproduïm a continuació.
Es parla molt de la intel·ligència artificial (IA). A vegades amb entusiasme, a vegades amb recel, i sovint com una cosa llunyana o difícil d’entendre. Al tercer sector, especialment en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, continua sent poc coneguda i genera més preguntes que respostes. I això no és un problema, sinó que és el punt de partida.
A la Coordinadora hem volgut obrir aquesta reflexió no perquè la IA sigui una solució màgica, sinó perquè el debat no pot quedar al marge del sector. Implica conèixer-la, entendre-la i pensar col·lectivament com encaixa en la realitat quotidiana de les entitats i en els valors que guien l’atenció a les persones.
La realitat del sector és complexa, recursos limitats, manca de professionals, sobrecàrrega administrativa i processos cada vegada més exigents. Tot això sense oblidar la diversitat de perfils atesos, amb necessitats molt diferents, que exigeixen intervencions flexibles, individualitzades i centrades en la persona. Davant d’aquest escenari, és legítim preguntar-se si podem permetre’ns ignorar què pot aportar la IA. La resposta sembla clara.
La IA pot ser una eina rellevant de suport. No per substituir persones, sinó per reforçar equips, alleugerir tasques complexes, gestionar processos difícils i repensar o crear formes de treball més creatives i pràctiques. El repte no és substituir el valor humà, sinó formar professionals del segle XXI que coneguin i dominin aquestes eines per atendre millor i preservar la qualitat de vida, tant de les persones acompanyades com dels equips.
Però reduir la IA a una eina per accelerar la burocràcia seria quedar-se curt. També pot tenir un paper en intervencions directes, com suport educatiu, terapèutic o d’acompanyament, generació d’idees, adaptació de continguts o exploració de noves maneres de treballar. Sempre amb criteri professional, supervisió i sentit crític. La qüestió no és només què pot fer la tecnologia, sinó com s’integra sense deshumanitzar la intervenció.
La IA pot servir també a les mateixes persones amb discapacitat, adaptada a les seves capacitats i necessitats. Pot afavorir autonomia, comunicació, expressió d’interessos i participació activa en el seu aprenentatge i presa de decisions. Però cal plantejar-se preguntes clau, es dissenyen aquestes eines amb elles o només per a elles? Empoderen o generen noves dependències?
És necessari al parlar d’IA al tercer sector, parlar d’ètica. Qui defineix els límits, com es protegeixen les dades, quins biaixos poden incorporar els sistemes i com s’assegura que la tecnologia no substitueixi el judici professional ni la veu de les persones acompanyades. La confiança, la relació i el respecte als drets són centrals, i la IA no pot ser neutra ni acrítica.
Per això, les preguntes rellevants no són només què pot fer la IA per les entitats, sinó: Com millora realment la intervenció i l’acompanyament? Com es garanteix que sigui eina d’empoderament i no de control? Qui decideix com s’utilitza i amb quins criteris ètics?
La matinal organitzada per la Coordinadora el novembre passat va ser un primer pas per obrir el debat, conèixer què fan les entitats i compartir experiències, dubtes i bones pràctiques. També va permetre reflexionar sobre la relació entre IA i altres tecnologies emergents, com la robòtica o determinats equipaments que ja formen part de l’atenció a les persones.
La tecnologia avança ràpid, però el compromís amb les persones exigeix avançar amb criteri, coherència i fidelitat als valors del sector. Aquest article no tanca cap debat, sinó que vol ser una invitació i una provocació per pensar la IA sense pors, però també sense ingenuïtats. La pregunta clau no és si utilitzar-la, sinó com fer-ho sense perdre el sentit del què som.